1
El segle xviii hi havia a Menorca molta gent que produïa aiguardent i vi de categoria.
2
Per cultivar un bon vi primer el cep s’ha de plantar, seguidament empeltar si bon rem vols aconseguir, fins que arriba el veremar que és quan s’ha de recollir.
3
Per obtenir bons trofeus havien de suar sa pell i de dins un gran cubell trepitjar rem amb els peus.
4
Per seguir amb el seu procés el vi havia de reposar, el deixaven fermentar vint-i-vuit dies, quasi un mes. Trascolar era vital, canviar de recipient, per açò era convenient guardar-lo en vertical.
5
Per acabar bé el cicle posaven el vi en esguard a dins garrafes de vidre molt ben folrades d’espart. Amb les restes que hi quedaven el seu enginy es consagra perquè tot ho ben premsaven i així feien el vinagre.
6
Com a beguda ancestral sempre donava harmonia, com a suc medicinal i també per dar alegria.
7
Per evitar tenir febre bevien glops d’aiguardent, era normal i corrent passar una estona alegre.
8
Sense norma ni cap llei el vi molt se consumia i a Menorca es coneixia pel mot de «sa llet des vell».
9
D’aiguardent no en feien prou, tothom volia aconseguir-lo, entrat el segle xix hi havia molta producció, molta gent guanyava un sou ja que hi havia importació. Sa marina americana, com també sa holandesa ben igual que sa francesa, el bevien de bona gana per acabar ben entesos. Un tema vull aclarir: els qui van dur el gin aquí van ser soldats holandesos, per tant no van ser els anglesos els qui el van introduir.